SERRA D'ESPADÀ, SURERES I OCELLS.

Surera (Quercus suber) d’Aín

29.05.2010. Aín, La Plana Baixa, Castelló.

El dissabte realitzarem la nostra assemblea anual a Aín i aprofitarem el matí per a recórrer un d'aquestos valls de la mà de Juan A.G. Pertegaz. Eixirem de la població i creuarem el riu pels horts plens de fruiters. De seguida guanyarem altura i d'entre l'espessa vegetació s'endevinaven les terrasses de pedra que permetien guanyar metres de cultiu als vessants i soportaven les primeres sureres (Quercus suber) creixent allí mateix envoltades de coscolles i pins.


Juan ens contava que les alzines van acabar en els forns de ceràmica de La Plana. Ara tot just tres famílies seguien explotant les sureres, ell coneix de primera mà tot el procés ja que el seu octogenari sogre ha viscut del seu conreu.


Gran quantitat de menuts passeriformes cantaven entre els horts i boscos però el primer que va fer que tots miràrem alhora va ser una parella d'orenetes cua-rogenques (Cecropis daurica) i de retorn trobarem el seu niu sota la carretera.


Cridaven els gajos (Garrulus glandarius) quan del vessant de davant observarem una àguila serpera (Circaetus gallicus) que després de sobrevolar es va posar en un pi, un lleuger descans i va seguir el seu recorregut a la recerca d'algun rèptil que esmorzar.

Falcó pelegrí (Falco peregrinus)

Al davant nostre en un menut tallat s'endevinaven les dejeccions d'un niu de falcó pelegrí (Falco peregrinus). No s'observaven moviments però poc després, prop de El Batalla, vam poder observar els jocs aeris i xiscles dels adults amb algun espectacular entrexocat d'urpes, amb la femella volant invertida mentre un mosquiter pàl•lid (Phylloscopus bonelli) cantava molt prop de nosaltres i només Pau li feia cas.

Esmorzar en el barranc de La Batalla

Una baixada espectacular entre falagueres i matolls (Víctor, ens va faltar un botànic) que aprofitaven la humitat de la surera. Prop del riu els oriols (Oriolus oriolus) tampoc paraven de cantar amagats entre els xops i un picot garser gros (Dendrocopos major) es va deixar veure un moment. El matí va acabar amb l'última sorpresa en forma d'un ferrerolet (Cyanistes caeruleus) ja dins del nucli urbà, arribava amb un poc de cirera en el seu bec i va entrar en el peculiar niu, una esquerda al costat d'una finestra.

Un dia rodó amb la companyia de deu amics units per l'amor a les aus i a la nostra terra va acabar amb un bon dinar a Aín i una profitosa reunió. Gràcies Aín, gràcies Perte.

Missatge de Rafa Muñoz al FORUM SVO Aus
Fotos de Carol Pardo i Rafa Muñoz, FONS FOTOGRÀFIC SVO